Política de cookies

Aceptar En clubgadex.com utilizamos cookies própias y de terceros para ofrecer mejor experiencia de navegación y una mejor atención personalizada. Si sigues navegando, entendemos que aceptas el uso de las cookies en nuestro sitio.Si deseas más información o modificación del uso de las cookies, lee nuestra política de cookies

  • PROPER 10 DE DESEMBRE TECNIFICACIÓ ALEVÍ A LA LLANA

  • Noticies: [02/12/2018] DETECCIÓ ARC BENJAMÍ (inscripcions fins 15-12-18)

Phillip Boudreault. Exit al campus

“Soc un boig de l’hoquei línia i sempre m’ha agradat el repte de fer créixer aquest esport”

Club esportiu GADEX, el qual conta a la seva secció d’hoquei línia amb categories des de prebenjamí a Infantil, ha rebut aquesta Setmana Santa la visita d’en Philippe Boudreault. Phil, d’oringen canadenc, ha estat ensenyant durant dos dies als joves jugadors del Club l’essència de l’hoquei línia. Tant jugadors/es com entrenadors han gaudit dels coneixements i la passió de totes i cadascuna de les seves sessions, no gensymenys porta 35 anys practicant aquest esport. Phil ha estat jugador professional tant d’hoquei gel com d’hoquei línia. Ha jugat a la selecció Canadenca d’hoquei línia, disputant 4 finals de mundials. També ha jugat en diferents equips d’Estats Units. Actualment forma part de la plantilla del CH Jaca. Tot i que encara és jugador professional, dedica la major part del seu temps a la seva tasca com a seleccionador estatal, analitzant i ajudant a la major part del clubs d’arreu d’Espanya a progressar per construir des de la base. Ha donat les seves impressions pel que fa a la seva experiència i a com veu la situació del club sabadellenc.

P:  A dia d’avui que suposa l’hoquei a al teva vida?
R:  Porto molt temps dedicant-me tant a l’hoquei gel com a l’hoquei línia. Els meus primers patins me’ls vaig posar als 3 anys i en tinc 40. Vaig començar a portar equips i a entrenar-los amb 14 anys. Com alguns diuen l’hoquei més que un esport és una forma de vida. M’apassiona i no em veig sense jugar o entrenar.
P:  Pel que fa a l’hoquei línia, canvia molt el model d’Espanya respecte al d’Estats Units o al Canadenc?
R:  Moltes vegades pensem que l’hoquei línia a Espanya és inferior respecte a d’altres seleccions, però realment el nombre de fitxes aquí és força major que el d’equips amb els que ens enfrontem als mundials. Tenim una cantera potent i la meva feina és trobar aquests talents, treballar-los i fer el seguiment per construir un futur potent d’aquest esport a Espanya.
P:  Realment l’hoquei línia és un esport minoritari.
R:  Així és, però cada cop va adquirint més força i va sent més conegut.
P:  Quina valoració fas dels dos dies entrenant amb els jugadors de C.E. GADEX?
R:  No sabia que em trobaria quan em van oferir d’entrenar-los. No coneixia ni als entrenadors ni a l’equip, però realment són nois amb molta il•lusió i amb ganes d’aprendre, molt compromesos amb el club i molt macos. Són un equip que està en progressió i amb les 45 fitxes federatives, és un nombre significatiu tenint en compte els temps i la situació econòmica actual. No hem d’oblidar que l’hoquei línia és un esport car. A més són molt joves i això és molt positiu perquè ens fa pensar en un futur d’esperança. Cal que des de la direcció esportiva donin un pas més per a que tinguin la possibilitat d’arribar a ser un club veritablement potent, encara que està clar que hi ha mancances d’infraestructura que no depèn directament d’ells.
P:  Que creus que han de millorar els jugadors de l’equip en general?
R:  Jo sempre els faig treballar molt la tècnica individual, potser sóc un obsessionat en aquest aspecte, però per a mi és crucial. Arriba un moment, quan vols implantar un sistema tàctic, en que si el jugador/a no disposa d’uns recursos no hi ha res a fer; si no patinen bé, si no controlen bé el puck, si no reben bé les passades... no poden arribar a assolir un determinat nivell d’exigència. La millor edat per treballar això és ara, que són petits i són com esponges. Només cal veure com m’escolten quan els parlo, també està clar que jo soc el seleccionador estatal i això té un pes molt més important.
P:  Que penses del camp del qual disposa el club a les instal•lacions del Complex Sant Oleguer –La Bassa-?
R:  En qualsevol pista exterior, sigui del material que sigui (ciment, terrazo, ice court, sintètic) hi trobarem pols, sorra,... això fa que, tot i que la tecnologia de les rodes dels patins estigui molt desenvolupada, els patins no s’adhereixin bé al terra i dificulta que els jugadors puguin desenvolupar una bona tècnica de patinatge. És difícil, per exemple, que puguin adquirir una major potència. Hi ha un desgast molt major de rodes i de sticks en una pista d’aquest tipus que en una pista amb condicions òptimes.
P:  És a dir que aquest tipus de pista no els permet desenvolupar una bona tècnica, aspecte que has dit que és tan important.
R:  Sempre és pot treballar, però, arriba un punt que si que es veritat que et limita molt. Encara que això no ha de servir com excusa ja que, per exemple, l’equip de Palma de Mallorca és un dels millors d’Espanya i ha tingut fins fa ben poc una pista de les mateixes característiques que les del GADEX.
P:  Que et mereix el fet de que el club hagi perdut 14 jugadors/es a les 2 darreres temporades per marxar a clubs de fora de Sabadell?
R:  Pel GADEX no és positiu, està clar. És diferent cedir un jugador a un altre club a que marxi definitivament. També és necessari analitzar la situació de cada jugador/a. És una cosa que he parlat tant amb els entrenadors com amb la directiva i a mi em fa entre pena i ràbia. A mi sempre m’ha agradat el repte d’anar construint un equip des de a baix. Hi ha persones que prefereixen canviar-se d’equip buscant aconseguir més títols, cercar la via ràpida, l’èxit gairebé garantit però aquestes persones no són lluitadores. A mi és una cosa que no m’agrada gaire i és un fet que vaig posar en coneixement de la federació espanyola. D’aquesta manera, com entrenador, mai acabes de veure els fruits del teu treball, al teu equip.
P:  Que creus que pot fer la Federació per solucionar els diferents problemes del Club?
R:  Ahir dimarts vaig comentar amb la Federació Espanyola el fet que hi ha jugadors que a certa edat marxen del Club, però realment és un tema que ocuparia més a la Federació Catalana. Podrien tenir lloc pactes entre equips, que es firmessin entre tots. Un altre opció és la distribució dels jugadors en equips segons el districte al qual pertanyin. Aquesta és la política que existeix al meu país, però pel nombre de clubs i de jugadors/es seria difícil poder portar-ho a terme aquí. Potser limitar-ho a ciutats, comarques, ... no ho sé però el que no és lògic és que un nen/a hagi de fer 200 Km a la setmana per entrenar a un altre club. Ningú sortirà professional d’aquest esport en aquest país i la formació personal i acadèmica del jugador/a està per sobre, penso jo.
P:  I pel que fa a la pista?
R:  Sincerament, no tinc clar que es podria fer. En alguns casos s’ha portat a la selecció estatal durant un temps com a contraprestació de la construcció d’una pista per part d’un ajuntament o patronat d’esports. És complicat pel període de crisi en que ens trobem, però suposo que la federació si que pot fer-hi alguna cosa al respecte. De tota manera, entenc que a Sabadell, ara mateix, el problema fonamental és la coberta de la pista. Del terra i demés no en parlem.
P:  Quan entrenes als teus jugadors quins valors els intentes transmetre?
R:  Per mi és imprescindible la disciplina, la puntualitat, el respecte entre companys, als contraris i a l’entrenador i l’esforç diari per millorar. També intentar aportar tot allò que puguis a l’equip. De valors n’hi ha molts. És important que siguin bones persones i s’ho passin bé. Sobretot cal que entenguin que és un esport d’equip i que no hi ha cabuda per les individualitats. És important que, sobretot en els equips dels més petits, tothom tingui les mateixes oportunitats. No hem de crear Messis perquè d’aquest només n’hi ha un, m’entens, oi? Tothom s’ha de sentir important, des del porter, fins l’últim jugador/a que entra a la rotació. L’equip sempre per sobre de les individualitats.
Personaje

Philippe Boudreault

Seleccionador Espanyol d’Hoquei Línia, equips femení i masculí

“Soc un boig de l’hoquei línia i sempre m’ha agradat el repte de fer créixer aquest esport”

Boudreault competed in the light welterweight (< 63.5 kg) division at the 1996 Summer Olympics in Atlanta, Georgia. There he was stopped in the second round by Russia's Eduard Zakharov, after having defeated Rashi Ali Hadj Matumla of Tanzania in the first round.

After the Olympics Boudreault became depressed and was involved in criminal activities. He was known to associate with biker gangs and in 2005 was convicted of a brutal assault in a Sudbury bar. He narrowly avoided the dangerous offender status and a life sentence in prison after he agreed to a prison sentence of three years and accepted the lesser "long-term offender" status.[1] He was subsequently charged with violating his long-term supervision order, testing positive for marijuana and cocaine use in May 2009. He pleaded guilty in court on January 28, 2010, and will be sentenced on April 7

Entrevistador
Miki Cortés Granero
club@clubgadex.com